Sedrun baselgia s.VigeliDapi 1975 ei igl archiv dalla pleiv integraus egl archiv communal en Tgèsa communala a Sedrun. Avon sesanflava quel en casa pervenda ed aunc avon el pierti dalla baselgia da s.Vigeli. Precisamein sesanflavan antruras omisdus archivs en in local scardaliu e freid all'entrada dalla baselgia. Igl ei da dir: pleiv e vischnaunca han formau ina unitad entochen 1971.
Ils dus archivs en ina localitad ei segiramein ina sligiaziun ideala. Aschia sesanflan omisdus archivs en in liug segirs da fiug, donns d'aua ed d'engualdetschs. Plinavon eisi ord vesta da differentas archivalias impurtont da formar ina unitad. Aschia sesanflan entginas purgameinas veglias aunc adina egl archiv dalla pleiv. Era pertuccont la perscrutaziun da famiglia, las genealogias, eisi pli sempel d'esser tut en in liug!

Register digl Archiv dalla pleiv
 (PDF): 
documents, archivalias e cudischs

La historia dalla pleiv
Cun la colonisaziun dalla val entscheiva era il basegns per la tgira dil beinstar spirtal dil habitonts. La claustra sco possessura dil terren, ha secapescha era giu sias obligaziuns en quei grau e procurau per quei agid e sustegn. El decuors dils tschentaners, 9avel e 10avel, ein ils emprems colonists secasai ella val. Gl'emprem forsa mo per temps da stad sco pasturs dallas muntaneras en da Mustér e contuorn, pli tard ein els secasai per propi ella val. La necessitad d'ina pastoraziun ei stada dada. Igl onn 1205 vegn la baselgia da sogn Vigeli a Sedrun consecrada. Forsa ei quella la successura d'ina pli pintga, d'ina caplutta, ch'era vegnida eregida tschentaners avon. En scadin cass ei la baselgia vegnida eregida sco baselgia dalla val. Quei semuossa ella posiziun dalla baselgia, buca el center dil vitg, mobein agl ur ed il santeri ch'ei adina staus, entochen oz, quel per l'entira pleiv.
ll secund sanctuari eregius en nossa val exista oz buca pli ed ei enconuschents mo entras in document da 1368. Il document che tracta il dretg d'aua per Flurin Sura e Flurin Sut plaida suandontamein: "... vischins da Camischolas sura, da saver e confessein aviartamein cun questa brev ton per nus, sco per nos artavels vegnentsuent er, qualmein nus havein giu dispeta cun ils undreivels vischins da Florin Sut e Florin Sura, ils quals han funs enta Florin Sura vid il dutg u flum che cuora dadora la baselgia giu, davart l'aua che vegn giu la Val da Londadusa." Il document plaida schizun d'ina baselgia. Il sanctuari ei svanius, il pertgei e daco ei buca enconuschent.
El 15avel tschentaner ei ina bova enconuschneta ch'ei vegnida giu da Londadusa. Ha quella destruiu il sanctuari, ni ha quella sfurzau da far giu ella? El 15avel tschentaner retscheiva Rueras siu emprem sanctuari e quei igl onn 1491. Ils 4 da december da quei onn ha igl uestg da Cuera benediu la baselgia cun treis altars, igl altar principal en honur da Nossadunna, sogn Giachen e sogn Cristoffel.
Ei suonda l'erecziun da dus sanctuaris ella val. Tschmut obtegn siu sanctuari sco hospezi sin via sul Cuolm d'Ursera. La caplutta vegn dedicada a Sontgaclau ed enrihida cun in bellezia plantschiu sura ella nav e maletgs murals. Camischolas ei il vitg dils beinstonts, schai il vitg gie en in liug preferiu pil puresser cun bellezia praus, pastiras da casa, mises ed alps ella vischinonza. Cheu succeda l'erecziun dalla caplutta da Sontg'Onna. Dallarihezia dalla caplutta plaidan documents vegls, igl altar gotic da 1517 ed ils maletgs murals.
Il 17avel tschentaner ei igl onn da naschientscha da nossa val en ina vallada sacrala. Suandontas capluttas vegnan construidas: igl onn 1609 a Cavorgia la caplutta da Sogn Leci; igl onn 1622 la caplutta da Nossadunna a Zarcuns; igl onn 1630 a Selva la caplutta en honur da s. Gion evangelist, s. Paul e s. Valentin; entuorn igl onn 1650 la caplutta da Giuv dedicada a Sogn Bistgaun ed igl onn 1679 la caplutta en honur da Sogn Antoni a Foppas/Surrein. Tier l'erecziun da quellas tschun capluttas vegn aunc la nova erecziun dalla baselgia da Sogn Vigeli a Sedrun igl onn 1691.
Ils dus restonts sanctuaris ch'ein aunc oz ella val vegnan construi el decuors dil 18avel tschentaner. Igl onn 1738 vegn la caplutta da sontga Brida eregida e sco davosa caplutta vegn quella da Bugnei eregida en honur da Sogn Giusep igl onn 1744.
Igl onn 1852 vegn, en connex cun la dislocaziun da Selva a Sutcrestas, la caplutta da Marihelf eregida. Ella vegn disfatga igl onn 1968.
La cuntrada sacrala dalla val dumbra oz ses endisch edifecis sacrals, da quei treis baselgias ed otg capluttas. Ina reha raccolta da cultura sacrala da nos antenats. Davos l'erecziun da tons sanctuaris schai ina nundetga cardientscha ed in nundetg engaschi dalla populaziun dalla val. La luschezia dils vischins da mintga vitg ni uclaun fuva il posseder ina caplutta. Tochen viaden ella mesadad dil 20avel tschenatner ei mintga vischinadi staus responsabels pil manteniment da lur sanctuari.
Tochen igl onn 1971 han vischnaunca burgheis a e politica e pleiv formau ina cuminonza e sligiau ils problems communablamein. Cun igl onn 1971 vegna quella cuminonza separada cun la fundaziun dalla pleiv da Tujetsch.
Las caplanias dalla val vegnan fundadas per levgiar la lavur dil plevon e per l'instrucziun dils affons, la scola. Il vischinadi da Rueras survegn cun igl onn 1643 la lubientscha da caplania ed igl emprem caplon lavura naven digl onn 1645. Selva sco liug allontanau dalla baselgia parochiala e dil plevon obtegn igl onn 1664 lur caplon. A Sedrun segida il plevon cun primissaris sco gidonters ella pastoraziun e scola. Pil pli schischeva l'instrucziun dils affons e carschi sin las schuialas dil plevon. Cun 1749 vegn la caplania Sedrun fundada ed il caplon ha oravontut l'obligaziun d'instrucziun e scolaziun dils affons ella religiun catolica sco era l'instrucziun en quen e leger.
Las grondas midadas ella pleiv succedan el decuors dil 20avel tschentaner. Cun 1965 vegn la caplania da Sedrun sligiada si. Dapi 1968 ha Selva negin caplon pli e la pastoraziun succeda da Rueras anora. Rueras piarda siu caplon igl onn 1993. Dapi quei onn ei in sulet plevon responsabels per la pastoraziun dalla Pleiv da Tujetsch. Ella administraziun vegn el sustenius dapi 1999 d'ina administratura.

 

La sparta culturala digl Archiv communal Tujetsch ha ils davos onns priu in legreivel carschament. Bia vischinas e bia vischins han surdau il pli divers material agl archiv. Ina survesta da quei material dat il suandont link: Cultura

100 onns Hotel Krüzli 1914-2014 - Il pli niev cudisch che pertucca Tujetsch. Cumparius 2014. Igl autur ei: Leci Brugger.

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

ARCHIVstadi
archivcommunal-back-05.jpg